Èxit de participació a la taula rodona sobre "Informació, desinformació i propaganda en temps de guerra" organitzada per l'APCA amb els corresponsals catalans Manel Alías i Mònica Bernabé el passat dissabte, 22 d'octubre.
Hi van assistir gairebé un centenar de persones, omplint la sala d'actes de La Llacuna en una activitat que va comptar amb el politòleg i també periodista, Yvan Lara, com a moderador.
La taula rodona va començar amb la pregunta de "com podem informar i informar bé?" amb les dificultats que sobre el terreny tenen sovint els corresponsals de guerra.
El periodista de TV3 va ser contundent en la resposta: "amb unes bones condicions de feina que et proporciona l'empresa". Alías va defensar la figura del corresponsal en un conflicte com el d'Ucraïna perquè "una guerra no esclata d'un dia per l'altre, hi ha uns condicionants i un context que el corresponsal coneix".
De la seva banda, Mònica Bernabé, durant vuit anys corresponsal a l'Afganistan per a diferents mitjans, va defensar que "cal suport econòmic i temps, i no dependre tant de les presses d'internet" perquè "passa alguna cosa si un espectador o un lector espera deu minuts més a que es publiqui una notícia?".
Bernabé, a més, va explicar la diferència entre un corresponsal i un enviat especial: "si vius a l'Afganistan patiràs els mateixos talls de llum que la població; si hi vas d'enviat especial, estàs en un hotel amb un generador i no tindràs talls de llum, per exemple". D'aquesta manera, Bernabé defensava, com Alías, la necessitat de contextualitzar les notícies sobre el terreny.
De fet, Manel Alías va remarcar "la importància de trepitjar el terreny" per informar correctament sobre un conflicte bèl·lic.
Mònica Bernabé va explicar com es va establir a l'Afganistán per poder explicar la realitat del país. "Hi anava un parell de cops a l'any i tenia una imatge distorsionada de la situació de les dones, que no coneixes del tot fins que no hi convius".
En aquest sentit, tant Bernabé com Alías van subratllar la importància de trencar amb els tòpics. Per a tots dos, una de les principals tasques del corresponsal és trencar els estereotips i imposar el criteri periodístic.
Pel que fa als gèneres, mentre Manel Alías aposta més pel reportatge en profunditat, Mònica Bernabé és més favorable a la crònica per explicar el què està passant.
El segon bloc de la xerrada es va centrar en la desinformació i en els aparells de propaganda en temps de guerra.
Bernabé va criticar que els grans organismes internacionals són "uns grans venedors de fum" en pràcticament tots els conflictes bèl·lics que ha cobert, i especialment a l'Afganistan.
De la seva banda, Alías va explicar que els russos són "molt bons fent propaganda" i que era "molt difícil de contrarestar" per afegir que "és molt important ser al lloc i saber de quina font fiar-te". Alías va ser sincer i va reconèixer que "la propaganda és molt difícil de combatre" sobre tot en l'àmbit tecnològic i militar.
Mònica Bernabé va explicar les dificultats per desplaçar-se per l'Afganistán els anys que va ser-hi com a corresponsal, cosa que perjudicava notablement la tasca d'informar. El més habitual era 'encastar-se' amb les tropes internacionals o les espanyoles però va criticar molt durament la inaccessibilitat dels periodistes a les bases militars. Segons va dir, les dificultats residien en el fet que "volien vendre que estaven en missió humanitària quan en realitat participaven en una guerra".
Sobre com informar-se avui del què passa a l'Afganistan o Ucraïna, Bernabé recomana seguir The New York Times perquè té corresponsals sobre el terreny, alguns d'ells periodistes afganesos; i Alías, la BBC.
"Quant més informació tinguem més defensarem la pau" va dir Alías per afegir "la pau és molt bonica; la democràcia és molt bonica. Perquè la guerra te la fan".
Bernabé és del mateix parer: per combatre la propaganda res més necessari que una població ben informada i amb esperit crític.
Al torn de preguntes del públic, els assistents es van interessar per les dificultats de Bernabé d'informar sent dona a l'Afganistan. I per a Alías, si a Europa també estem desinformats i també som objecte de la propaganda, per exemple des de la Unió Europa. Bernabé va respondre que ser dona a l'Afganistan tenia avantatges i inconvenients. Va reconèixer que en segons quins viatges, especialment per carrerera, era imprescindible portar el burka i que el principal neguit de les corresponsals femenines era ser objecte d'abús sexual. Alías de la seva part, creu que a Europa està arribant molta informació del què passa a Rússia i Ucraïna, contrastada i veraç perquè, per desgràcia, el conflicte no s'ha oblidat, és molt present i ens afecta molt de prop.
La taula rodona de dissabte es va poder realitzar gràcies al suport del comú d'Andorra la Vella.
