Es convoca la segona edició del premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu

Sílvia Riva i Gorka Aixàs durant la presentació del premi (SFGA)

El Govern d'Andorra, a través del ministeri d'Esports, el Bàsquet Club Andorra, el Diari d'Andorra i RTVA convoquen la segona edició del premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu, guardó en el què també col·labora l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra (APCA).

La principal novetat d'enguany d'aquesta edició se centra en la decisió de dividir la dotació total pressupostada en 4.000 euros pel guanyador i 1.000 euros per un accèssit i d'aquesta manera facilitar la concurrència al certamen. 

Tal com es recullen a les bases, s’hi poden presentar treballs publicats en premsa, ràdio, televisió i internet difosos durant l’any 2021 i fins al 31 de maig del 2022. Les publicacions han d’haver estat fetes en català i per participar en el premi, cal adjuntar a les propostes el formulari d’inscripció signat, amb les dades dels autors o representants legals. 

Així, i amb la voluntat de facilitar la concurrència,  les propostes s’han de lliurar de forma telemàtica a l’adreça electrònica  premialexlliteras@govern.ad. El termini per presentar els treballs és entre el 12 de maig i el 15 de juliol del 2022. L’hora límit serà les 00 h.

Es poden presentar reportatges de premsa, ràdio, televisió o difosos per internet. Pel que fa a la premsa, cal presentar un original de la publicació de qualitat excel·lent en format PDF. Quant a ràdio i televisió, els treballs s’han d’enviar en qualsevol format digital a l’adreça electrònica facilitada, i s’han d’acompanyar del certificat d’emissió corresponent signat per la direcció de l’emissora. En el cas d’una sèrie, l’autor haurà d’escollir-ne un sol capítol. 

Una altra novetat d'enguany és que s’accepten treballs difosos per Internet.

El certamen, que va néixer l’any passat, té com a objectiu principal reconèixer l’excel·lència en la feina periodística a l’entorn de l’esport i homenatjar la figura del periodista Àlex Lliteras.

La primera edició la van guanyar els periodistes de SER Catalunya Sique Rodríguez, Adrià Soldevila i Sergi Escudero per la investigació anomenada 'Barçagate'. Els tres periodistes van descobrir les actuacions presumptament irregulars de l’anterior junta directiva de l’FC Barcelona presidida per Josep Maria Bartomeu, que havia contractat l’empresa I3 Ventures per crear estats d’opinió a les xarxes socials favorables als dirigents i difamar futbolistes blaugrana i persones contràries a la junta directiva.

 

Reporters Sense Fronteres situa Andorra en la posició 53 al rànquing mundial de Lliberat de Premsa amb un demolidor informe

 

L'organització no guvernamental Reporters Sense Fronteres (RSF) situa Andorra en la posició 53 del rànguin mundial de llibertat de premsa. El nostre país baixa 14 posicions sobre el darrer informe del 2021 en què ja ocupava el lloc 39 i havia caigut tres posicions en relació a l'any anterior.

Andorra no ha deixat de baixar posicions en aquest rànguing mundial elaborat per aquesta organització de periodistes des de la primera valoració, el 2014. En aquell moment ocupava la cinquena posició de manera que en gairebé una dècada, i a mesura que les enquestes s'han anat ampliant a més col·lectius, Andorra ha perdut 50 posicions en la classificació.

El nostre país es troba per sota dels països veïns: França ocupa la 26a posició; Espanya, la 32a, i Portugal, la 7a.

Al seu informe anual, RSF ressalta que "Andorra continua patint els obstacles que els petits enclavaments imposen al lliure exercici del periodisme" com ara "la falta de pluralitat, injerències constants dels poders polític i econòmic -especialment entrellaçats al país- en uns mitjans majoritàriament en mans d'empresaris amb interessos".

Dibuixa un panorama mediàtic amb una gran concentració d'interessos econòmics als mitjans del país el què "redueix a la mínima expressió no només el nombre de mitjans sinó també la seva fortalesa i independència". 

Així mateix, remarca la important influència política de les elits econòmiques configurant segons RSF "un model opac, en el què els poders de l'Estat estan diferenciats malament i en el què els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder".

També remarca que si bé la censura no existeix, "amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris i banquers, no es necessita silenciar un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la cotidianeitat del Principat, poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l'autocensura".

Pel que fa al context econòmic en el què els mitjans de comunicació han de sobreviure, l'informe remarca l'omnipresent influència de la banca el què condiciona les inversions publicitàries i, en consecuència, la línia editorial de les publicacions "a falta de mecanismes de protecció de la independència dels mitjans".  

Així mateix, posa de relleu la falta de transparència del sistema judicial així com la manca d'accés dels periodistes a les fonts judicials.

Per elaborar els informes Reporters Sense Fronteres analitza indicadors com la pluralitat, la independència dels mitjans de comunicació, el nivell de protecció del dret a la informació, la transparència de les institucions, l'accés a la tecnologia, les facilitats legislatives per impulsar un mitjà, entre d'altres. L’ONG recull la informació de periodistes, col·legis i associacons professionals de la premsa, però també d’advocats, investigadors especialitzats en mitjans o defensors dels drets de l’home.