Codi Deontològic APCA

CODI DEONTOLÒGIC

ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE LA COMUNICACIÓ D’ANDORRA (APCA)

Declaració de principis de la professió periodística a Andorra

(Document revisat a l’Assemblea general de l’APCA del 26-04-2021)

 

Índex:

 

·         Criteris

·         Annexos:

1-    Recomanacions per a la cobertura de conflictes armats o bèl·lics

2-    Recomanacions sobre manipulació d’imatges

3-    Recomanacions sobre Internet

4-    Recomanació sobre el plagi

5-    Recomanació sobre l’ús del terme “il·legal” referit a persones

6-    Recomanació sobre la cita de nacionalitat i ètnies

Criteris

 

  1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
  2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
  3. Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d'allò que les lleis disposin al respecte.
  4. Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits.
  5. Citar les fonts perquè la informació sigui creïble. No obstant això, els periodistes tenen l’obligació moral de protegir-les invocant el secret professional quan sigui necessari. La confidencialitat ha de servir per emparar les persones en situació d’indefensió o de risc, però en cap cas l’anonimat pot ser utilitzat per atacar individus i organitzacions de manera injustificada. La bona pràctica periodística exigeix també tractar de forma adequada les informacions rebudes sota embargament, així com observar l'off the record quan aquest hagi estat acordat.
  6. Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.
  7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en l'àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades. Aquest principi és extensible a la prestació de serveis d'imatge, consultoria o assessoria, entitats o organismes privats i públics, excepte en casos justificats d'assumptes de la pròpia funció periodística quan no hi hagi ànim de lucre ni es faci en canvi de la percepció de retribucions. No obstant, queda admesa la participació dels periodistes en activitats i campanyes divulgatives o informatives en institucions i organitzacions socials sense finalitats lucratives. Les noves fórmules de patrocini d'espais informatius, especialment en l’àmbit d'informació de serveis, des del punt de vista de l'ètica periodística no constitueixen per elles mateixes una pràctica recusable. En qualsevol cas, no es poden presentar subreptíciament les diferents modalitats de patrocini i d'informació comercial (publireportatge), com si fossin materials informatius de les redaccions ni es poden encobrir sense que puguin ser clarament diferenciades pels lectors i les audiències. La percepció de retribucions o gratificacions de tercers és èticament reprovable quan està relacionada amb l'exercici de l'activitat periodística en els mitjans informatius, especialment en casos verificables d'influència i/o relació entre la remuneració o gratificació percebuda i l'acte informatiu vinculat a l'interessat, ja sigui com actor o inductor. La pràctica d'acceptar obsequis i regals és a criteri dels mitjans i dels propis professionals, establint les condicions i circumstàncies en que es puguin ultrapassar els límits d'una cortesia raonable, convertint-se en un factor de mediatització o distorsió del treball professional. La participació retribuïda dels periodistes en iniciatives o actes promoguts per particulars, entitats o organismes públics i privats (seminaris, conferències, presentacions, debats, etc,) aliens als mitjans en què treballen, pot contravenir els principis de l'ètica professional quan derivi en l'àmbit de la propaganda, la promoció o publicitat d'interessos de tercers, ja sigui de forma manifesta o subreptícia, o quan s'infringeixin normes exigibles de lleialtat professional i laboral.
  8. No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.
  9. Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin. Els casos de suïcidi només es difondran quan tinguin rellevància personal o siguin de manifest interès públic, tenint en compte, a més, el risc d’un efecte mimètic.
  10. Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.

11. Cal evitar difondre la identitat dels menors quan apa­reixen com a víctimes (excepte en supòsit d’homicidi i casos de segrestos o desaparicions), testimonis o inculpats en causes criminals. Aquesta consideració és especialment pertinent en assumptes d’especial transcendència social, com ara delictes sexuals, suï­cidis, problemes referents a adopcions o fills de pares empresonats. A més, s’evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d’acusats o convictes en procediments penals.

Com a norma general, els menors no han de ser entrevistats ni fotografiats o filmats sense el con­sentiment explícit dels seus pares, tutors, mestres o educadors. Tampoc no és lícit al·legar la rellevància pública de familiars o persones pròximes per justificar la intromissió en la seva vida privada o l’explotació de la seva imatge.

  1. Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l'ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.


Annexos

 1- Recomanacions per a la cobertura de conflictes armats o bèl·lics.

1. Donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades. Afavorir el diàleg.


2. No deshumanitzar cap part; cal parlar de les víctimes i també dels victimaris.

3. Evitar el llenguatge de les parts combatents i dels seus aliats. Exposar els enganys de qualsevol d’aquestes.


4. Mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no només els dirigents. En particular, els esforços de la societat civil, que atén les víctimes físicament, materialment i emocionalment.


5. Explorar els conflictes en la seva complexitat i tractar la violència i els seus efectes tan visibles com invisibles, però també ocupar-se de les causes diverses que els han generat.


6. Els mitjans han d’evitar el sensacionalisme i també impedir l’emissió sense control de missatges en línia que siguin bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes.



7. Informar dels conflictes encara que no hi hagi violència pot ajudar a prevenir-la.

8. No abandonar la cobertura després de l’alto el foc i ocupar-se de la resolució, la reconstrucció i la reconciliació.


9. Aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives ajudin els que encara no han trobat un camí de resolució.

10. Cal fer esment sempre de les fonts de la informació, particularment quan representen actors enfrontats, i tenir en compte que terceres fonts enriqueixen la visió del conflicte. En cas d’informacions fetes sota censura o imposicions, cal fer-ho saber als receptors.

 

2- Recomanacions sobre manipulació d’imatges.

 

 

En fotoperiodisme s’ha de fer constar sempre l’au­toria, així com la data, lloc i els elements rellevants que identifiquen la imatge, tret que es posi en perill la seguretat de les fonts. En aquest àmbit no estan permeses manipulacions que suposin alteració de la informació visual registrada originalment per l’objectiu de la càmera i que recull el suport; és a dir, afegir, eliminar, desplaçar o modificar qualsevol element de la imatge original.

 

En l’àmbit de la foto-il·lustració és legítima l’alteració d’imatges sense cap altre límit que la responsabilitat de l’autor/a, i amb l’obligació d’informar, adientment, al lector del tipus d’alteració practicada.

 

3- Recomanacions sobre Internet.

 

Els principis de l’ètica periodística són comuns per a tots els mitjans i suports sense cap distinció. No obs­tant això, les característiques d’Internet han propiciat una àmplia casuística que planteja noves consideraci­ons deontològiques per a la pràctica professional.

 

01. Responsabilitat editorial

Les normes ètiques han d’obligar especialment les pàgines web que siguin la versió electrònica de publicacions pree­xistents en altres suports, o també aquelles que, nascudes a la xarxa, tinguin una capçalera i uns continguts que les facin ser percebudes com a publicacions informatives.

Han de sentir-se incumbits per aquestes normes aque­lles persones que aboquin informació on-line de forma individual i que puguin ser reconegudes com a professi­onals del periodisme, atès que tenen en aquesta activitat la major part de les seves percepcions econòmiques.

Aquest annex de bones pràctiques de la informació a Internet també afecta els periodistes que mantenen blocs personals o participen en xarxes socials des d’un rol de caràcter explícitament professional.

 

02. Transparència i rigor

 

El producte informatiu ha de poder ser identificat com a tal sigui quina sigui la seva naturalesa formal. La distin­ció entre informació i opinió també és igualment exigible, així com la diferenciació entre publicitat i informació.

Les informacions han d’anar datades i convé que els links portin igualment les referències adequades per tal d’orientar els destinataris i mantenir contextualitzades les dades.

Com en altres mitjans, la immediatesa no és excusa per obviar principis deontològics com el recurs a fonts fiables i la contrastació de les dades.

Les informacions difoses a través de les xarxes socials tampoc no poden propagar rumors infundats, ni emetre judicis de valor injuriosos.

 

03. Participació i supervisió activa

 

La participació del públic enriqueix la pluralitat dels continguts dels mitjans a Internet i constitueix una de les claus més definitòries i innovadores del nou univers informatiu. Tanmateix, les característiques de la xarxa generen nous paranys ètics sobre la relació entre els mitjans i el públic.

Els comentaris dels usuaris a les notícies difoses a les webs informatives han de ser moderats pels seus responsables editorials. Aquests han de comptar amb mecanismes i eines adients per impedir la difusió de missatges injuriosos, que atemptin contra la dignitat de les persones i grups socials, o que encoratgin la discriminació, la violència i l’odi.

Les aportacions dels internautes no poden ser anò­nimes. El mitjà difusor ha d’exigir un registre previ als usuaris que vulguin fer comentaris i donar a conèixer les seves opinions, de la mateixa manera que cap diari no publica cartes al director escrites per persones que no s’hagin identificat degudament. L’anonimat és admissible quan es tracti de garantir la difusió de fets i opinions d’inequívoc interès públic o necessitat vital, però igualment el participant s’ha d’identificar davant del mitjà.

 

04. Permanència dels documents on-line

 

La permanència indefinida a la xarxa dels documents i materials audiovisuals que es difonen i circulen a través de la web pot generar situacions incòmodes o inde­sitjables per a les persones afectades, ja sigui com a fonts informatives o com a testimonis. En el cas que en reclamin la desaparició, aquest fet planteja la necessitat de conciliar adequadament l’interès públic amb els drets individuals. En qualsevol cas, la invocació del “dret a l’oblit” no ha de ser motiu per a la destrucció immediata d’elements que en certa manera formen part d’un “arxiu general” o “memòria viva” que és patrimoni col·lectiu i que eventualment poden ser d’interès per a historiadors o investigadors socials.11

 

Com a norma general, no ha de ser necessàriament atesa la pretensió de destrucció de rastres per part de persones individuals o jurídiques al·legant la simple raó d’un canvi d’opinió, d’imatge o altres consideracions d’estricte ordre personal.

Tanmateix, la persistència de certs documents no ha de donar lloc a situacions abusives o greument nocives contra els drets fonamentals de la persona.

Conseqüentment, els responsables editorials han de prevenir o pal·liar els possibles perjudicis provocats a les persones que han prestat el seu testimoni (imatge, veu o documentació), atès el fet singular de la per­vivència, facilitat d’accés, reproducció i manipulació dels materials presents a internet. Aquesta actitud ha de ser especialment curosa quan les persones afectades siguin menors d’edat o joves en situació d’indefensió o risc sobre l’eventual us de la seva presència a la xarxa.

En tot cas, la pròpia naturalesa de l’espai web com un fons global i permanent de continguts de tots tipus i d’accés universal fa pràcticament inviable la eliminació discrecional, sistemàtica, instantània i generalitzada dels materials considerats impropis o lesius per particulars, empreses o institucions.

 

05. Autoria i plagi

 

El reconeixement de l’autoria intel·lectual i dels drets de tota mena que se’n deriven han de ser respectats a la xarxa com a qualsevol altre suport informatiu. Les facilitats per “copiar i enganxar” que brinden els productes digitals, fins al punt de convertir-se en una pràctica redaccional mecànica i quotidiana, mai no han de ser un pretext per al plagi i la usurpació.

 

 

4- Recomanació sobre el plagi.

 

El principi 1 del codi insta a contrastar bé totes les informacions, mentre que el principi 5 recomana que, com a norma general, les fonts siguin citades. Aquestes normes d’actuació es troben en la base de la credibilitat dels periodistes, i del seu compliment escrupolós en depèn en gran manera la confiança que el públic hi diposita.

Cal entendre per plagi la reproducció sense cita d’un fragment apreciable d’un producte aliè. Fer això pot constituir un delicte, però a més pot soscavar greument la credibilitat d’un periodista o d’un mitjà informatiu.

Hi ha diverses formes de plagi, totes elles abomina­bles encara que es puguin presentar amb diferents graus de gravetat:

 

-          La reproducció textual d’un fragment d’una obra literària, d’un treball periodístic o de qualsevol altre document l’autoria del qual sigui identificable i demostrable.

-          La reproducció de fotografies o imatges de qualsevol mena que tinguin autoria, independentment fins i tot que estiguin subjectes a drets d’ autor.

 

-          La reutilització de fragments d’entrevistes o de talls de veu que hagin estat obtinguts per informadors d’altres mitjans i que hagin pogut ser capturats a partir d’emissions alienes.

 

 

Encara que la reproducció que es faci no sigui textual, també pot tenir consideració de plagi la difusió sense cita d’informacions que han estat obtingudes a partir del que ha estat publicat per un altre mitjà. La cita és especialment obligada quan es tracti d’informacions exclusives i molt rellevants que un altre mitjà ha obtin­gut de fonts que només han estat al seu abast.

No es podrà considerar que hi ha hagut plagi quan la cita de la procedència de la informació sigui ben explícita o quan ha estat obtinguda directament a partir de la mateixa font o de fonts diverses.

 

5- Recomanació sobre l’ús del terme “il·legal” referit a persones.

 

El terme “il·legal” aplicat a immigrants és incorrecte i vulnera els criteris del Codi Deontològic de la profes­sió periodística, per les següents raons:

 

-          Les persones mai no poden ser il·legals, perquè això suposaria negar a un ésser humà la categoria de subjecte de dret.

-          L’aplicació inadequada d’aquest qualificatiu implica menyspreu a la dignitat i la pròpia imatge d’aquestes persones.

-          L’ús d’aquesta paraula per a designar, de forma exclusiva i continuada, el col·lectiu de treballadors que emigren, significa un tracte discriminatori i afavoreix estereotips que criminalitzen la imatge d’aquestes persones en la consciència col·lectiva. 

 

6- Recomanació sobre la cita de nacionalitat i ètnies.

 

La utilització per part dels mitjans audiovisuals de paraules i conceptes relacionats amb la nacionalitat o llocs de procedència per designar en titulars a un individu o banda d’individus que han comès actes delictius és discriminatòria.

Quan el tractament que donen els mitjans de comuni­cació a les informacions pot entrar dins d’un context discriminatori a fi de cridar l’atenció del lector, el que es provoca és que els ciutadans tinguin una actitud negativa respecte al fet migratori i als immigrants.

Es recomana als professionals que actuïn amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de gènere, ètnies, creences o extracció social o cultural, és a dir, evi­tant-se en tot cas les generalitzacions i l’etiquetatge de les persones per trets diferencials, ja siguin ètnics, religiosos, econòmics o socials.