Tu calla!

Article de la vocal de l'APCA, Noemí Rodríguez, al respecte de la proposició de llei de protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.

Llegir la premsa es converteix massa sovint en un acte de fe. El que passa ja ho sabem, i el que no, tampoc ens ho expliquen els diaris. Amb una mica de sort t’ho xiuxiuegen a cau d’orella després d’un sopar o a la sortida d’una conferència. L’atur, les boutades dels aspirants a polítics, les aliances contranatura, els oferiments de pactes a qui no els necessita… tot plegat no és més que un episodi més de la coreografia del que mal anomenem actualitat. Això i els esquitxos de crònica negra. Tractada amb més o menys frivolitat però devorada pel lector amb la fruïció de qui sap que allò –per sort– no va amb ell. Perquè veure morts en portada, descobrir els detalls escabrosos de les fallides, de les separacions, de les baralles i les banyes només genera plaer si no et toca de prop. Sembla que el govern ha atorgat el seu favor al projecte de llei que impulsa el grup demòcrata per fer-se passar els disgustos quan algú els insulta a través dels comentaris anònims de la premsa. Perquè no ens enganyem, tot plegat es redueix a això: a una pell molt fina. El dret a la intimitat i a l’honor està reconegut i regulat actualment. Però cal anar més enllà, i fer que la gent tingui por de parlar, de dir el que pensa i si ells no en tenen, que en tingui la premsa de publicar-ho. No és una mala estratègia, però és una pèssima política. El que caldria fer és mirar de desprestigiar l’anònim, no castigar-lo. Tothom hauria de poder dir la seva amb la cara descoberta, amb arguments i educació. Però si això no passa en la vida pública haurà de ser per llei que es faci respectar al carrer.

Publicat a l'edició del Diari d'Andorra del 21 d'Abril de 2014.