MATISACIONS A LA LLEI QUALIFICADA DE PROTECCIÓ CIVIL ALS DRETS A LA INTIMITAT , A L'HONOR I A LA PRÒPIA IMATGE

Document tramés a tots els grups parlamentaris en relació a la proposició de Llei Qualificada de protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.

Des del APCA ( Associació dels Professionals de la Comunicació d'Andorra) contemplem amb certa inquietud la possible aprovació de la llei qualificada que diu protegir civilment els drets a la intimitat , a l'honor i a la pròpia imatge , creiem que aquests drets es troben perfectament protegits amb la legislació vigent en el seu Codi Penal així com el redactat i promulgat en la Carta Magna andorrana , considerada com la llei de lleis .

Acatem plenament l'exposició de motius que recullen perfectament els enunciats de la Declaració Universal dels Drets Humans , el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics , l'article 8 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les seves Llibertats Fonamentals . Estem totalment d'acord que: "1º Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar , del seu domicili i de la seva correspondència . 2n No podrà haver–hi  ingerència de l'Autoritat pública a l'Exercici d’aquest dret sinó en quant aquesta ingerència estigui prevista a la Llei i constiueixi una mesura que, en una societat democràtica, sigui necessària per a la Seguretat nacional, la seguretat Pública , el benestar económic del país , la defensa , l' ordre i la prevenció del delicte , la protecció de la salut o de la moral , o la protecció dels drets i llibertats dels altres " . Acceptem , donem suport i defensarem sempre l’article 14 de la Constitució com a garant del dret a la intimitat , a l'honor i a la pròpia imatge , evitant amb la nostra tasca professional les intromissions il.legítimes en la vida privada familiar .

Per tot això ens sorprèn que el legislador vulgui ara crear una llei qualificada de protecció civil , quan tot això es troba ja protegit en l'àmbit judicial en lleis promulgades en un temps no molt llunyà .

Aquesta acció ens fa des confiar d'una utilització judicialment correcta i equànime amb els ciutadans . També creiem que un excés de zel innecessari podria generar un entorpiment de la tasca informativa dels professionals de la comunicació, creant una perillosa po que donés origen a innecessàries i perjudicials actuacions d'auto censura . La llei , tal com la coneixem és molt abstracta .

Recollint experiències foranes volem ressaltar l'informe realitzat per Carlos Soria , director del Departament d'Ètica i Dret de la Informació de la Universitat de Navarra . En el seu informe que trobaran íntegre al final d'aquest escrit de matisacions comença dient que "La llei va néixer sense discussions important , sense gaire  polèmica, gairebé modestament . Pocs observadors es van adonar aleshores de la importància que estava cridada a tenir en el nostre sistema informatiu . La llei va obrir una nova via per resoldre els conflictes entre la informació i l'honor ; conté pautes per a l'harmonització jurídica entre tots dos drets fonamental , però la Llei va suposar també el risc - per les  deficiències tècniques en la redacció - d'alimentar una invocació abusiva de la protecció que brinda"
Llegint la proposició de llei que el grup DA presenta per a la seva aprovació al Consell General , creiem , tal com també ho apunta el Professor Carlos Soria , que aquesta serà una "llei de jutges" , és a dir , una llei que no pretén tipificar conductes civils il·lícites sinó proporcionar alguns criteris de justícia perquè els jutges els apliquin quan se'ls presentin . Com en el cas espanyol pensem que a Andorra podria succeir el mateix on tot dependrà de l'enfocament que doni el  jutge de torn, fent que la interpretació de la llei sigui l'important. Amb el temps es va arribar a la conclusió que la llei espanyola va aconseguir “ una subhasta i protecció farisaica de l'honor " , que s'està abandonant la via penal de protecció de l'honor , segons sembla ja no és interessant utilitzar la via penal per a la protecció a l'honor ja que surt molt més barata aquesta via que la via civil on es cotitza més alt " la restitució i protecció de l'honor " a més s'ha aconseguit que siguin els jutges a nivell individual els que valorin la " restitució de l'honor " del demandant el mateix cas , segons qui ho jutgi pot tenir diferents preus o valors . Si no fos per la gravetat del tema diríem que és el més semblant a una tragicomèdia o sainet

El professor Soria manté que "Des de la perspectiva d'empreses i informadors , la Llei de 1982 ha enterbolit - per a uns més , per altres menys - el clima de llibertat i de seguretat jurídica que sempre requereix l'exercici organitzat o professional del dret a la informació ... " Continua dient que" En certa manera , empreses i informadors no se senten ben compresos per part del públic i per part del poder judicial . Tenen l'experiència que no és fàcil fer entendre les circumstàncies , condicions i exigències en què es desenvolupa la informació contemporània ... Cap bon informador , com cap bon empresari de la informació , reivindica mai el privilegi abusiu de jugar impunement amb l'honor i l'honor dels seus contemporanis . Però tampoc cap d'ells pot acceptar pacíficament que una llei tècnicament deficient , o la irresponsabilitat amb què es presenten algunes demandes de protecció civil de l'honor , generi un clima d'incertesa , obri una porta a la manipulació dels poders socials o polítics contra la Informació , o a través d'una autocensura per po a la llibertat dels informadors cometin els grans pecats informatius de l'omissió "

Qui té raó? Els que volen un sistema atemorit i emmordassat , o els periodistes i empresaris de la comunicació quan mantenen que la llei , per la seva ambigüitat i deficiències és un jou per  la llibertat ?[1]

Principio del formulario

Tornem a la proposició de Llei. Per al legislador ponent "la Important Funció que desenvolupen en els mitjans de comunicació comporta només el seu reconeixement de drets i garanties , sinó també certes obligacions consistents en subministrar una informació  de qualitat , evitant abusos " Podríem estar d'acord amb l’exposat , però ens sembla que l'autor oblida una cosa molt important, la subjectivitat del concepte qualitat; dues persones poden apreciar diferent qualitat en un alguna cosa o en un tot. Qui té la raó? Ja estem en la subjectivitat del jutge, sota quin concepte jutjarà conceptes com qualitat, abusos , bonic o lleig . En la informació pura i dura és de fàcil reconeixement , només cal desenvolupar el com , ell quan l’on i ell perquè. La cosa es complica quan l'autor afegeix adjectius . És que el fet d'opinar és delicte ? No, el delicte si és que existeix, estarà en el contingut i el tractament de la informació i aquest contingut té molts matisos i possibles interpretacions . De vegades una simple crítica pot generar una infinitat d'opinions i/o comentaris però de qui serà la raó ?

Estem convençuts que per a aquests casos ja tenim la legislació suficient sense necessitat de recórrer a noves lleis que l'únic que faran és complicar el ja sobresaturat sistema judicial .

La llei insisteix en la responsabilitat subsidiària , és repetir el que està a les normatives legals del país. En cas que el que ha estat publicat pugui ser objecte de disputa judicial,  el responsable és l'autor i si aquest fos anònim el director de l'empresa informativa.

En l'article 1 . Objecte de la Llei ja ens trobem amb els problemes que el professor Soria ens assenyalava en la llei espanyola. L'articulat andorrà diu: "En cas que la intromissió tingui caràcter delictiu, s'aplicaran els Criteris d'aquesta Llei per a la Determinació de la Responsabilitat civil derivada del Delicte . En qualsevol cas, la quantia de les indemnitzacions a que donin lloc els Accions civils exercitades en procediments que tinguin com a finalitat la protecció dels drets a la intimitat , a l' honor i a la pròpia imatge ha de ser valorada d' acord amb aquesta Llei”

Podem pensar que tot i la professionalitat del jutge hi haurà una amplíssima subjectivitat per jutjar i imposar el "valor " de la condemna.

El Capítol Segon "Drets de rèplica i de rectificació, i accions judicials" es podria emmarcar perfectament en el codi civil vigent , ja que el podríem considerar necessari tenint en compte que en aquest moment al país no hi ha norma reguladora a aquest efecte.

A la Secció tercera "Accions judicials, article 19. Contingut de l' acció civil", creiem que s'ha redactat d'una manera una mica " incomprensible" . En l'apartat a ) s'apunta . Que prohibeixi el seu responsable una intromissió il·legítima imminent .

 Imminent entenem que és una acció que es vol realitzar però que encara no s'ha produït . Per deducció gramatical, arribem a pensar que entre el passat i el futur està el present i que és aquesta forma la que defineix si existeix o no el delicte; llevat de pensar que pensar sigui un delicte . Creiem que aquesta podria ser una via molt desitjable per a possibles censors . Als professionals de la informació també ens preocupa el possible intent d'utilitzar una llei per intentar allunyar del professional de la informació les seves fonts informatives .

---

[1] [1] BIBLIOGRAFÍA: L.H. CLAVERIA Reflexiones sobre los derechos de la personalidad a la luz de la Ley Orgánica 1-1982, de 5 de Mayo en ( Anuario de Derecho Civil. Mª A. DESANTES FERNÀNDEZ, El desarrollo constitucional del derecho a la información. Homenaje al Profesor Jose Mª Desantes Guanter, Madrid, 1987 pags.247-255. J.Mª DESANTES GUANTER El derecho a la información en el contexto de los Derechos Humanos, en el volumen Información y derechos Humanos, Pamplona 1987, págs..15-59 J.A. DORAL, Derecho al honor: comentario a la Ley Orgánica sobre protección civil del derecho al honor, intimidad familiar y a la propia imagen en “Boletín de Información del Ilustre Colegio Notarial de Granada” 18, 1982, págs. 890-891. C.SORIA, Derecho a la propia imagen e interés público informativo en “AEDE”, 11, 1986 págs 46-53 Mª DE LA VALGOMA Comentario a la Ley Orgánica de Protección civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen en “Anuario de Derechos Humanos” 2, 1983.