28 - 11 - 2014 L'APCA continua considerant innecessària i perillosa la llei de protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge

Comunicat de premsa
Andorra la Vella
28 - 11 - 2014

La junta de l'APCA, després de l'aprovació per majoria de la Llei qualificada de
protecció civil de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, continua considerant el
text innecessari i perillós per a la defensa dels drets de llibertat d'expressió i
d'informació malgrat considerar l'esforç dels grups parlamentaris (tots) per
suavitzar-la.
Suavitzar-la no vol dir, però, resoldre la qüestió de fons i és que en alguns
punts traspassa determinades línies vermelles que fomentaria l'autocensura.
Per exemple: el fet que els mitjans finalment no siguin responsables solidaris
d'opinions alienes només és possible si les esmentades opinions són retirades
després d'un avís. La retirada de comentaris "ofensius" no queda clara en el
text (com, què, de quina manera o en quines condicions), el què deixa una
p
Un altre exemple: el fet que un tribunal pugui demanar davant una intromissió
considerada greu la font de l'informador, vulnera el secret professional
reconegut per la Constitució i vital per a la garantia d'una tasca informativa lliure.
L'APCA continua defensant que cal regular (i així ho volem) el dret a rèplica i
rectificació de manera específica i igual per a tothom però creiem que la
protecció de l'honor i la intimitat ja és suficient a través de la legislació existent.
L'amenaça de demandes civils (que no deixen exemptes les penals ja que un
atemptat contra la intimitat i l'honor és prou greu com perquè no se'n derivin
responsabilitats superiors) és una manera d'obrir la porta a l'autocensura i per
tant el risc és que es limiti l'expressió ciutadana.
L'honor és un element absolutament subjectiu que cadascú valora de manera
diferent. Exactament igual la imatge personal o la intimitat. Mentre hi ha qui
comercialitza amb la seva vida privada, d'altres pensen que una imatge
captada a la porta de casa seva és un atemptat contra la seva vida privada. I
tots sabem que hi ha matisos, uns matisos que aquesta llei no deixa clars i que
deixa a la interpretació dels tribunals. L'exemple espanyol per a la nostra
associació és clau en aquest tema com a exemple d'una llei inútil i inaplicable.
Però des de l'APCA afegim d'altres elements que ens preocupen:
- La llei de protecció civil de l'honor i la intimitat intenta regular a més la pràctica
periodística en un país, el nostre, en el què no existeix cap llei que reguli la
nostra activitat ni les nostres empreses (audiovisuals o de premsa escrita) com
han alertat diversos observadors internacionals, entre ells el Consell d'Europa.
- No existeix cap llei que protegeixi la nostra pràctica professional, especialment
en matèria del secret professional com preveu la nostra Constitució, i la Llei de
protecció civil de l'honor i la intimitat ho fa a mitges deixant la porta oberta a la
intervenció dels tribunals sota amenaces de demandes d'indemnitzacions
quantioses.
- No hi ha cap llei que protegeixi els menors d'emissions pernicioses, ni
s'estableix l'horari protegit infantil en mitjans audiovisuals andorrans, els quals,
a més, han perdut l'òrgan consultiu del CAA (Consell Andorrà de l'Audiovisual)
mentre es pretén per aquesta llei protegir la seva imatge i intimitat, quedant per
tant coixa la regulació en aquesta matèria.
- La falta de control -per quasi impossible- sobre mitjans i plataformes digitals
foranes ens deixa als professionals andorrans en clara situació de desigualtat.
- El Codi deontològic de la nostra professió, que subscriuen obligatòriament tots
els membres de l'APCA - com a associació de caràcter col·legial que és-, ens
obliga a un comportament ètic i responsable també en matèria de protecció de
l'honor, la intimitat i la imatge, i aquest element no es té en compte ni en
l'exposició de motius de la Llei ni en el seu contingut.
 - La falta de demandes contra mitjans o professionals en aquest àmbit és
suficient raó per afirmar que la llei no és necessària i que els mecanismes
legals existents són suficients per a la protecció d'aquests drets fonamentals
reconeguts a la Constitució.

En conclusió, insistim que la llei és innecessària i perillosa, per a la garantia de la llibertat d'expressió.

La Junta directiva de l'APCA