Per poder parlar del rol que
desenvolupen els professionals de la comunicació del país és imprescindible
abordar el paper que juguen els mitjans de comunicació i la importància de la
premsa com de forma genèrica se’ls coneix. Una importància cabdal i fonamental
en qualsevol estat democràtic. I és que la salut del quart poder, com Edmund
Burke va batejar la premsa per l’extraordinària influència que exercia en els
anys previs a la Revolució Francesa, és un dels indicadors de la qualitat
democràtica de qualsevol estat.
I és que els mitjans de comunicació,
fidels a la seva raó de ser, informen sí, però a la vegada exerceixen com a un
element controlador dels altres tres poders –executiu, legislatiu i judicial-
que conformen un estat democràtic. I per si no fos prou, la premsa és sense cap
mena de dubte el gran motor del que coneixem com opinió pública ja que, malgrat
que no són els mitjans en si els que la creen, sí ajuden a conformar-la. Es pot
dir per tant que els mitjans de comunicació, i per extensió els seus
professionals, ajuden a crear consciència, i portant a terme la seva tasca
informativa s’aporta també el seu granet de sorra a la formació dels ciutadans,
a la vegada que es contribueix a fer una societat més plural i amb ciutadans
més responsables.
Això pren especial rellevància en un
país com Andorra, petit però enormement complex si tenim en compte la
diversitat d’orígens dels seus ciutadans i on el poder es troba en mans d’una
minoria. És per això que el rol de la premsa i dels professionals de la
comunicació és encara més important al país ja que, al marge de les funcions
que els hi són pròpies, exerceixen com a element de cohesió social ja que
ajuden a fomentar en bona part de la població immigrada un sentiment i una
consciència de pertinença a una realitat.
I és aquesta enorme projecció social
dels mitjans i dels seus professionals la que a la vegada pot posar en risc la
pròpia professió periodística. La informació és poder i per això, i més enllà
dels interessos empresarials de les pròpies empreses periodístiques, els
mitjans i els professionals de la comunicació estan sotmesos, d’una manera o
d’una altra, a les pressions de tots aquells –governs, institucions, empreses,
entitats bancàries- que en certa manera pretenen influir sobre aquests.
En un moment de dificultats com
l’actual a Andorra però també arreu, i no només per la situació de crisi
econòmica si no també per una crisi i el qüestionament dels valors tradicionals,
reivindicar el rol dels mitjans de comunicació i de la professió periodística
és més important que mai, ja que són els únics que poden garantir el dret dels
ciutadans a estar informats.
Per tot això, i malgrat que des
d’alguns sectors de la societat es consideri que tot això dels col·legis
professionals és una simple qüestió gremial, que són òrgans tancats i obsolets,
era necessari que els professionals de la comunicació del país s’unissin i
s’organitzessin mínimament per defensar els seus interessos i per vetllar per
l’ètica professional. I és que la revolució de les noves tecnologies i
l’explosió de les xarxes socials han comportat la multiplicació de les opcions
dels ciutadans per accedir a tot tipus d’informació, no sempre contrastada. Cal
tornar aquí a reivindicar el paper del professional de la comunicació i de la
seva bona pràctica perquè no val qualsevol per exercir el periodisme.
I és precisament un col·legi
professional qui millor pot avalar, promoure i promulgar les bones pràctiques
de la professió, en un moment en que, citant paraules del degà del Col·legi de
Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí, “més
que mai cal fer de periodista, ser més periodista i fer més periodisme que mai”.
Parlava fa un moment de l’enorme
complexitat del país i, naturalment, els mitjans de comunicació no se’n
escapen. Després de més de vint anys d’un intent fracassat i de tres intents
més posteriors amb el mateix resultat, i davant el fet que els professionals de
la comunicació era gairebé l’únic col·lectiu del país no organitzat, una
trentena de professionals dels diferents mitjans de comunicació del país van
impulsar fa dos anys i mig la creació de l’Associació de Professionals de la
Comunicació d’Andorra (APCA), que va quedar finalment oficialment constituïda
l’abril passat. Malgrat la voluntat de constituir-se com a col·legi
professional, el fet que més del 90% dels professionals de la comunicació del
país no siguin nacionals fa, amb la legislació actual, inviable aquesta opció,
de manera que s’opta per l’opció d’associació professional.
Neix així l’APCA amb la voluntat,
tal com consta als seus estatuts de:
Defensar els drets i protegir els
interessos de la professió periodística i de la comunicació, vetllant pel
compliment de la mateixa.
Promoure la formació professional i
tècnica dels professionals de la comunicació i proporcionar sinèrgies i
intercanvis entre les persones interessades en la comunicació d’Andorra i la
resta del món.
Fomentar l’esperit de solidaritat
entre tots els professionals de la comunicació, per sobre de les seves opcions
personals.
Fomentar i promoure els valors de la
democràcia, en un sentit global, considerant que son la base imprescindible per
al desenvolupament de la tasca periodística en condicions òptimes en qualsevol
societat.
Fomentar i promoure el llenguatge no
sexista en tots els àmbits d’actuació de l’associació.
Representar dins del seu àmbit als
professionals associats en totes les ordres legals, socials, administratives,
judicials, etc.
Ser el punt de trobada per a les
persones interessades en la comunicació, oferint assessorament i formació.
Vigilar i promoure activament el
dret a la llibertat de la informació i expressió garanties per la Constitució
andorrana per a tots els ciutadans.
Vetllar per l’ètica professional que
inclou el respecte degut als drets de les persones en el límit constitucional
de les llibertats abans mencionades en l’apartat anterior.
No hi ha dubte que no serà una tasca
fàcil. L’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra neix en un
moment complicat per la crisi econòmica i de la qual també n’és víctima el
sector. El tancament de mitjans i les retallades de plantilla, que també han
arribat als mitjans de comunicació del país, suposen un risc per a la correcta
pràctica de la professió. L’APCA tot just comença a caminar, però ho fa amb la
voluntat ferma de defensar i dignificar una professió que, malauradament, massa
sovint ha estat menystinguda.
Marc Segalés
i Dalmau, periodista i president de l’APCA