dilluns, 24 d’octubre del 2022

Èxit de participació a la taula rodona sobre "Informació, desinformació i propaganda en temps de guerra" organitzada per l'APCA amb els corresponsals Manel Alías i Mònica Bernabé

 


Èxit de participació a la taula rodona sobre "Informació, desinformació i propaganda en temps de guerra" organitzada per l'APCA amb els corresponsals catalans Manel Alías i Mònica Bernabé el passat dissabte, 22 d'octubre.

Hi van assistir gairebé un centenar de persones, omplint la sala d'actes de La Llacuna en una activitat que va comptar amb el politòleg i també periodista, Yvan Lara, com a moderador.

La taula rodona va començar amb la pregunta de "com podem informar i informar bé?" amb les dificultats que sobre el terreny tenen sovint els corresponsals de guerra.

El periodista de TV3 va ser contundent en la resposta: "amb unes bones condicions de feina que et proporciona l'empresa". Alías va defensar la figura del corresponsal en un conflicte com el d'Ucraïna perquè "una guerra no esclata d'un dia per l'altre, hi ha uns condicionants i un context que el corresponsal coneix".

De la seva banda, Mònica Bernabé, durant vuit anys corresponsal a l'Afganistan per a diferents mitjans, va defensar que "cal suport econòmic i temps, i no dependre tant de les presses d'internet" perquè "passa alguna cosa si un espectador o un lector espera deu minuts més a que es publiqui una notícia?".

Bernabé, a més, va explicar la diferència entre un corresponsal i un enviat especial: "si vius a l'Afganistan patiràs els mateixos talls de llum que la població; si hi vas d'enviat especial, estàs en un hotel amb un generador i no tindràs talls de llum, per exemple". D'aquesta manera, Bernabé defensava, com Alías, la necessitat de contextualitzar les notícies sobre el terreny.

De fet, Manel Alías va remarcar "la importància de trepitjar el terreny" per informar correctament sobre un conflicte bèl·lic. 

Mònica Bernabé va explicar com es va establir a l'Afganistán per poder explicar la realitat del país. "Hi anava un parell de cops a l'any i tenia una imatge distorsionada de la situació de les dones, que no coneixes del tot fins que no hi convius".

En aquest sentit, tant Bernabé com Alías van subratllar la importància de trencar amb els tòpics. Per a tots dos, una de les principals tasques del corresponsal és trencar els estereotips i imposar el criteri periodístic. 

Pel que fa als gèneres, mentre Manel Alías aposta més pel reportatge en profunditat, Mònica Bernabé és més favorable a la crònica per explicar el què està passant.

El segon bloc de la xerrada es va centrar en la desinformació i en els aparells de propaganda en temps de guerra.

Bernabé va criticar que els grans organismes internacionals són "uns grans venedors de fum" en pràcticament tots els conflictes bèl·lics que ha cobert, i especialment a l'Afganistan.

De la seva banda, Alías va explicar que els russos són "molt bons fent propaganda" i que era "molt difícil de contrarestar" per afegir que "és molt important ser al lloc i saber de quina font fiar-te". Alías va ser sincer i va reconèixer que "la propaganda és molt difícil de combatre" sobre tot en l'àmbit tecnològic i militar.

Mònica Bernabé va explicar les dificultats per desplaçar-se per l'Afganistán els anys que va ser-hi com a corresponsal, cosa que perjudicava notablement la tasca d'informar. El més habitual era 'encastar-se' amb les tropes internacionals o les espanyoles però va criticar molt durament la inaccessibilitat dels periodistes a les bases militars. Segons va dir, les dificultats residien en el fet que "volien vendre que estaven en missió humanitària quan en realitat participaven en una guerra". 

Sobre com informar-se avui del què passa a l'Afganistan o Ucraïna, Bernabé recomana seguir The New York Times perquè té corresponsals sobre el terreny, alguns d'ells periodistes afganesos; i Alías, la BBC.

"Quant més informació tinguem més defensarem la pau" va dir Alías per afegir "la pau és molt bonica; la democràcia és molt bonica. Perquè la guerra te la fan".

Bernabé és del mateix parer: per combatre la propaganda res més necessari que una població ben informada i amb esperit crític.

Al torn de preguntes del públic, els assistents es van interessar per les dificultats de Bernabé d'informar sent dona a l'Afganistan. I per a Alías, si a Europa també estem desinformats i també som objecte de la propaganda, per exemple des de la Unió Europa. Bernabé va respondre que ser dona a l'Afganistan tenia avantatges i inconvenients. Va reconèixer que en segons quins viatges, especialment per carrerera, era imprescindible portar el burka i que el principal neguit de les corresponsals femenines era ser objecte d'abús sexual. Alías de la seva part, creu que a Europa està arribant molta informació del què passa a Rússia i Ucraïna, contrastada i veraç perquè, per desgràcia, el conflicte no s'ha oblidat, és molt present i ens afecta molt de prop.

La taula rodona de dissabte es va poder realitzar gràcies al suport del comú d'Andorra la Vella.

dimarts, 11 d’octubre del 2022

Els corresponsals Manel Alías i Mònica Bernabé protagonitzen una xerrada organitzada per l'APCA sobre periodisme en temps de guerra



Els periodistes Manel Alías (corresponsal a Rússia i Ucraïna) i Mònica Bernabé (excorresponsal a l'Afganistan) protagonitzaran una xerrada el proper 22 d'octubre a Andorra la Vella organitzada per l'APCA sota el títol "Informació, desinformació i propaganda en temps de guerra".

La xerrada serà moderada pel politòleg i també periodista Yvan Lara.

Tindrà lloc a les 7 de la tarda del 22 d'octubre a la sala d'actes de La Llacuna, a la capital, i compta amb el suport del comú d'Andorra la Vella.

Manel Alías (Berga, 1977) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2001 treballa a Televisió de Catalunya on ha desenvolupat diverses tasques, des de presentador a editor de programes i informatius. Es va especialitzar en temes d'educació (va presentar l'Info K, informatiu destinat al públic infantil i juvenil) pel que va rebre diversos premis i distincions.

El 2014 es va convertir en el primer corresponsal de TV3 a Moscou i al llarg de tot aquest any ha estat enviat especial a la guerra d'Ucraïna. 

Mònica Bernabé (Barcelona, 1972) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. 

L'any 2000, després del seu primer viatge a l'Afganistan i a Peshawar, va fundar l'Associació per als Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA), ONG d'ajuda a les dones afganeses.

Després de set anys viatjant regularment a l'Afganistan, a mitjans del 2007 s'hi va establir i hi va viure fins al 2014.

Ha estat l'única periodista catalana que ha viscut i treballat permanentement en aquell país durant tants anys. Principalment publicava els seus treballs en el diari El Mundo, i col·laborava amb Radio Nacional de España (RNE), Ràdio Associació de Catalunya (RAC 1) i Canal Sur. També va treballar per al servei en castellà de Deutsche Welle, el servei en català de RNE i altres mitjans.

El 2015 es va traslladar a Itàlia, on va continuar treballant com a freelance per El Mundo. El maig de 2017 es va incorporar al diari Ara com a responsable de la secció d'Internacional. 

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals el de Bones pràctiques no sexistes concedit per les Dones periodistes de Catalunya, i finalista del XVIII Premi Couso de Llibertat de Premsa.

També ha publicat diversos llibres sobre la situació de la dona a l'Afganistan, ha participat en exposicions sobre el mateix tema i ha realitzat un documental.


La conferència és d'accés lliure prèvia reserva al correu aprofca@gmail.com.


dilluns, 12 de setembre del 2022

L'APCA organitza un curs sobre protecció de dades personals per a periodistes

 L'APCA organitza un curs sobre protecció de dades personals per a periodistes.

Serà el proper 21 de setembre en dos horaris a triar, les 10 del matí o les 7 de la tarda, a la sala d'actes de l'edifici La Llacuna d'Andorra la Vella.

El curs està dirigit als professionals de la comunicació, col·lectiu especialment afectat per la nova llei de recent entrada en vigor, en especial per aquells que es dediquen a tasques de comunicació corporativa, institucional, empresarial o agències d'informació.

La formació específica l'impartirà el DPD i informàtic Jaume Díez, és gratuïta pels socis i sòcies de l'APCA i costa 10 euros per a les persones no associades.

El temari contempla una introducció a la nova llei de protecció de dades personals, l'explicació de què és una dada personal i què un tractament, per posteriorment entrar en el detall de qüestions com ara finalitats i legitimació, responsables i encarregats, drets dels interessats com el dret a l'oblit o el de supressió, la responsabilitat proactiva RAT, la ponderació entre el dret fonamental a la protecció de dades personals i el dret a la informació, el menyscabament de la intimitat, les sancions i les conseqüències penals i l'evolució de la jurisprudència.

La formació continuada dels professionals de la comunicació és un dels objectius bàsics de l'APCA des de la seva creació, contemplada dins els seus estatuts. 

Les inscripcions per participar al curs es poden formular a l'adreça aprofca@gmail.com, indicant l'horari preferent (10h o 19h).




dimarts, 10 de maig del 2022

Es convoca la segona edició del premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu

Sílvia Riva i Gorka Aixàs durant la presentació del premi (SFGA)

El Govern d'Andorra, a través del ministeri d'Esports, el Bàsquet Club Andorra, el Diari d'Andorra i RTVA convoquen la segona edició del premi Àlex Lliteras de periodisme esportiu, guardó en el què també col·labora l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra (APCA).

La principal novetat d'enguany d'aquesta edició se centra en la decisió de dividir la dotació total pressupostada en 4.000 euros pel guanyador i 1.000 euros per un accèssit i d'aquesta manera facilitar la concurrència al certamen. 

Tal com es recullen a les bases, s’hi poden presentar treballs publicats en premsa, ràdio, televisió i internet difosos durant l’any 2021 i fins al 31 de maig del 2022. Les publicacions han d’haver estat fetes en català i per participar en el premi, cal adjuntar a les propostes el formulari d’inscripció signat, amb les dades dels autors o representants legals. 

Així, i amb la voluntat de facilitar la concurrència,  les propostes s’han de lliurar de forma telemàtica a l’adreça electrònica  premialexlliteras@govern.ad. El termini per presentar els treballs és entre el 12 de maig i el 15 de juliol del 2022. L’hora límit serà les 00 h.

Es poden presentar reportatges de premsa, ràdio, televisió o difosos per internet. Pel que fa a la premsa, cal presentar un original de la publicació de qualitat excel·lent en format PDF. Quant a ràdio i televisió, els treballs s’han d’enviar en qualsevol format digital a l’adreça electrònica facilitada, i s’han d’acompanyar del certificat d’emissió corresponent signat per la direcció de l’emissora. En el cas d’una sèrie, l’autor haurà d’escollir-ne un sol capítol. 

Una altra novetat d'enguany és que s’accepten treballs difosos per Internet.

El certamen, que va néixer l’any passat, té com a objectiu principal reconèixer l’excel·lència en la feina periodística a l’entorn de l’esport i homenatjar la figura del periodista Àlex Lliteras.

La primera edició la van guanyar els periodistes de SER Catalunya Sique Rodríguez, Adrià Soldevila i Sergi Escudero per la investigació anomenada 'Barçagate'. Els tres periodistes van descobrir les actuacions presumptament irregulars de l’anterior junta directiva de l’FC Barcelona presidida per Josep Maria Bartomeu, que havia contractat l’empresa I3 Ventures per crear estats d’opinió a les xarxes socials favorables als dirigents i difamar futbolistes blaugrana i persones contràries a la junta directiva.

 


dimarts, 3 de maig del 2022

Reporters Sense Fronteres situa Andorra en la posició 53 al rànquing mundial de Lliberat de Premsa amb un demolidor informe

 


L'organització no guvernamental Reporters Sense Fronteres (RSF) situa Andorra en la posició 53 del rànguin mundial de llibertat de premsa. El nostre país baixa 14 posicions sobre el darrer informe del 2021 en què ja ocupava el lloc 39 i havia caigut tres posicions en relació a l'any anterior.

Andorra no ha deixat de baixar posicions en aquest rànguing mundial elaborat per aquesta organització de periodistes des de la primera valoració, el 2014. En aquell moment ocupava la cinquena posició de manera que en gairebé una dècada, i a mesura que les enquestes s'han anat ampliant a més col·lectius, Andorra ha perdut 50 posicions en la classificació.

El nostre país es troba per sota dels països veïns: França ocupa la 26a posició; Espanya, la 32a, i Portugal, la 7a.

Al seu informe anual, RSF ressalta que "Andorra continua patint els obstacles que els petits enclavaments imposen al lliure exercici del periodisme" com ara "la falta de pluralitat, injerències constants dels poders polític i econòmic -especialment entrellaçats al país- en uns mitjans majoritàriament en mans d'empresaris amb interessos".

Dibuixa un panorama mediàtic amb una gran concentració d'interessos econòmics als mitjans del país el què "redueix a la mínima expressió no només el nombre de mitjans sinó també la seva fortalesa i independència"

Així mateix, remarca la important influència política de les elits econòmiques configurant segons RSF "un model opac, en el què els poders de l'Estat estan diferenciats malament i en el què els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder".

També remarca que si bé la censura no existeix, "amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris i banquers, no es necessita silenciar un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la cotidianeitat del Principat, poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l'autocensura".

Pel que fa al context econòmic en el què els mitjans de comunicació han de sobreviure, l'informe remarca l'omnipresent influència de la banca el què condiciona les inversions publicitàries i, en consecuència, la línia editorial de les publicacions "a falta de mecanismes de protecció de la independència dels mitjans".  

Així mateix, posa de relleu la falta de transparència del sistema judicial així com la manca d'accés dels periodistes a les fonts judicials.

Per elaborar els informes Reporters Sense Fronteres analitza indicadors com la pluralitat, la independència dels mitjans de comunicació, el nivell de protecció del dret a la informació, la transparència de les institucions, l'accés a la tecnologia, les facilitats legislatives per impulsar un mitjà, entre d'altres. L’ONG recull la informació de periodistes, col·legis i associacons professionals de la premsa, però també d’advocats, investigadors especialitzats en mitjans o defensors dels drets de l’home.

dijous, 17 de març del 2022

L'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra se suma al manifest en suport de la premsa al conflicte d'Ucraïna

 

La periodista russa Marina Ovsyannikova protestant contra la guerra (Twitter)


 L'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra s'ha sumat al manifest en suport de la premsa al conflicte d'Ucraïna signant al costat de 160 organitzacions periodístiques més l'esmentat document.

Centenars d'organitzacions a favor dels drets humans, la llibertat de premsa i els periodistes s'afegeixen a un manifest per condemnar la invasió i els atacs a la premsa tant a Ucraïna com a Rússia.

Entre els signataris hi ha el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Reporters Sense Fronteres o la Federació de periodistes europea.

El manifest recull el següent:

  • Les organitzacions sotasignades ens solidaritzem amb el poble d'Ucraïna, però particularment amb els periodistes ucraïnesos que es troben davant una guerra europea de gran escala. 
  • Condemnem unilateralment la violència i les agressions que posen en perill a milers de companys de tota Ucraïna.
  • Fem una crida a la comunitat internacional perquè proporcioni tota l'assistència possible a qui està assumint el paper valent d'informar des de la zona de guerra que ara se situa a Ucraïna. 
  • Condemnem la violència física, els atacs cibernètics, la desinformació i totes les altres armes utilitzades per l'agressor contra la premsa ucraïnesa lliure i democràtica
  • També ens solidaritzem amb els mitjans russos independents que continuen informant sobre la veritat en unes condicions sense precedents. 

Dona el teu suport a Ucraïna amb la signatura d'aquest manifest.